14 Apr. 2020

Aquests dies estem vivint una situació complicada per a totes les famílies, però pot ajudar tenir present el sentit que té. El confinament és fonamental per protegir-nos a tots, ja que necessitem que el sistema sanitari segueixi a flotació per atendre als més vulnerables (els nostres majors i persones amb malalties). A més, també  hi ha joves sans afectats i la població segueix requerint d'atenció mèdica per a altres qüestions. Per tot això, se'ns demana l'esforç de quedar-nos a casa.

Per a alguns, pot ser viscut com un temps privilegiat d'estar amb els seus a casa, podent portar un horari més adaptat al ritme dels petits i tenir la possibilitat, per fi, de passar estones de joc i convivència familiar. Però per a molts altres pot arribar a ser molt angoixant. A més de la preocupació per la salut, hi ha la preocupació per el que passarà amb el treball, l'economia o el patiment de no poder veure i tenir cura de familiars propers i amics.

I no només això! L'estreta convivència a casa, sense tenir espais propis i sense poder airejar-se amb plans i relacions, pot ser molt agoviant amb nens, més encara quan els fills tenen dificultats que fan del dia a dia a casa una experiència molt complicada.

Poden aparèixer discussions i conflictes de parella o entre familiars, i preguntes com: "Com suportaré tants dies així? Com ajudaré als meus fills a suportar-ho si, fins i tot a mi, se’m fa tan difícil?".

El primer de tot és comprendre i comprendre’s, l’un a l’altre en la parella, als altres, i entendre el que els hi pot costar als nens. L'avorriment, les vivències de claustrofòbia, sentir als seus pares preocupats,... és una situació difícil i comprendre els efectes que té és el primer pas. És normal que apareguin empipades, a moments la desesperació, i l'angoixa.

El segon és intentar veure les oportunitats que aquesta situació inevitable ens pot "oferir". Normalment vivim amb ritmes accelerats, fent malabars entre atendre les necessitats de petits i grans, les tasques de la llar, els treballs i els desplaçaments que hem de fer. A vegades, fins i tot, es poden viure amb estrès els plans familiars i d'amics en cap de setmana, amb la sensació de no arribar a tot o d'anar molt ràpid.

En l'atenció a famílies amb fills en la primera infància, sovint els pares i mares ens transmeten  com de  difícil es fa tenir estones per jugar amb calma, estar disponibles o que puguin sorgir situacions espontànies en la relació amb els fills. Moltes mares i pares saben de la importància que té el joc en el desenvolupament dels nens, però precisament per aquest horari saturat i ritme accelerat, l'espai per jugar junts es queda en poc o s'acaba fent també de manera ràpida o amb poc gaudi. El ritme dels nens, contràriament, és un altre més pausat. No vol dir que ells es moguin lent, més aviat al contrari, però perquè comuniquin coses, perquè comprenguin, atenguin o perquè sorgeixi un joc més creatiu, cal espai: físic, de temps i mental. Parlem, per exemple, de posar material variat* enmig de la sala o habitació (potser apartant algun moble, per fer lloc), de seure a terra o prop dels nens i observar-los, atendre'ls, esperar a veure què els interessa del material, què proposen, proposar-los i anar creant junts vivint el moment (deixar per una estona, encara que sigui curta, les notícies, el Whatsapp, la televisió, les tasques de casa...).

Una altra de les coses que es fan complicades amb el ritme frenètic és ensenyar als nens i acompanyar-los en el seu creixement i desenvolupament de capacitats d'autonomia. Per exemple, fer el canvi a dormir sols, a menjar amb coberts, que puguin portar el seu bolquer a la paperera, saber lligar-se els cordons, raspallar-se les dents  o que puguin col·laborar en algunes tasques de la llar. Tot això, a edats diferents, els pren el seu temps i, de vegades, tendim a resoldre’ls-hi nosaltres o a retardar aprenentatges per anar més ràpid o fer el dia a dia més fàcil. És a dir, que semblés impossible anar al seu ritme, donar-los el marge que aprenguin. Doncs bé, aquest podria ser un bon moment.

També parlàvem d'estar disponibles. Els nens necessiten estones de soledat en companyia. Estones de jugar sols, explorar, dibuixar, sentint als seus pares a prop, disponibles per estar tranquils i segurs, i així poder confiar en les seves pròpies capacitats i idees. Aquesta situació, menys freqüent del que ens agradaria, d'estar llegint, cosint, o xerrant a la sala, mentre els nens juguen al nostre costat. Potser ensenyen un dibuix que han fet, comparteixen l'interès per una joguina, o expressen la frustració perquè alguna cosa no els surt. Ser-hi per compartir amb ells la seva alegria o malestar és una cosa valuosíssima perquè segueixin aprenent i descobrint en confiança. També poder fer un bany més relaxat, jugant una estona amb l'aigua, anomenant les parts de el cos o cuinar amb ells, etc. Són coses que podem fer amb més calma ara que passem tant de temps a casa.

Així que dins de la preocupació i les complicacions d'aquesta situació, aprofitem l'oportunitat d'anar a un altre ritme en família! Acompanyant més les necessitats dels fills, donant més lloc a la convivència, a l’estar i no només al fer.

I a més, us proposem algunes idees que poden ajudar (per descomptat, adaptant cada família a la seva realitat, de treball, d'organització, d'espai, etc.):

  • Crear una rutina. Organitzar una mica el dia, de manera que hi hagi moments diferenciats. Per exemple, tasques de casa, deures, joc en família, estona lliure o joc en solitari... mantenint uns horaris similars als que solen portar pel que fa a la son, menjars i higiene.
  • Inventar / buscar activitats**. La idea és compartir en família i desenvolupar capacitats de forma divertida. Us posem l'enllaç a unes propostes que han elaborat companyes del nostre equip (logopedes i fisioterapeutes). Estar en contacte amb familiars i amics, a més a més de l'entorn de treball. Regular la connectivitat social. Poder gaudir de xerrades / reunions online, compartint amb els nostres, però ser capaç també de limitar-les a risc de no estar en el present amb la família, d’envair la convivència, i de l'excés de vida telemàtica.
  • Cuidar-se. Per poder cuidar bé als fills cal que cuidis, que us cuideu. Parlem de la cura en molts sentits, des de l'afecte i els afectes, fins a organitzar-se per tenir un moment de neteja, d'intimitat o de cuidar les relacions amb familiars, poder distreure’s a estones.
  • Limitar l'ús de tecnologies i la informació. Informa't bé, una o dues vegades al dia, però preserva la vida familiar d'aquest assumpte que pot convertir-se en alguna cosa obsessiva, que paralitza i crea molts temors. Gaudeix dels "trastos" tecnològics que són tot un recurs, però posant límit i compaginant amb altres activitats (recomanació també per als adults). En relació als infants recordeu que és important que menors de 6 o 7 anys no facin servir telèfons, tauletes, o videojocs. En cas que es facin servir, sent més grans o que vegin dibuixos animats, limitar a un temps acotat que no superi l'hora i mitja al dia (preferiblement menys) i informar-los des del principi.
  • Preservar estones d'intimitat / soledat, encara que siguin curts (en la mesura del possible). Es poden donar moments diferents perquè tota la família estigui reunida, moments pare / fill / a, moments mare / fill / a i estones perquè el nen / a estigui entretingut, ajudar-lo, i donar-li idees perquè pugui fer alguna activitat o jugar sol un temps limitat. Els adults, cuidadors dels nens necessiten també petits moments d'intimitat per estar després entregats a la cuida.

 *Material variat (idees): caixes d'ous de cartró, rotllo de cartró de paper de WC o tovallons tallat en trossos (cèrcols), teles (mocadors o alguna cosa de roba casolana ja vella, millor si tenen caiguda o textura diferent), pilota, caixes, galledes, o bosses de tela, que serveixin per posar objectes dins, paper i colors per als més grans que ja dibuixen, joguines representatives (cotxes, ninots família, animals, cuinetes, titelles ...), material més sensorial per als més petits (sonalls, i altres instruments o objectes sonors, cigrons dins d'una bossa de roba ben lligada...).

**Activitats (idees): Anirem penjant activitats proposades per professionals de l'equip centrades en diferents àrees (estimulació del llenguatge o del desenvolupament psicomotor).

 

Equip EDAI

Tornar a les notícies