L'any 2013 Sprang i Silman, de la Universitat de Califòrnia, van publicar un article científic sobre els efectes derivats d'una quarantena per causes sanitàries.

Amb una mostra de gairebé 400 subjectes, van estudiar aquests efectes.

Les seves conclusions van ser que entre un 25 i un 30% de menors van patir símptomes posttraumàtics.

Aquest estudi, lluny d'alarmar, ha d'ajudar-nos a entendre diverses coses:

-Que molts nens, la gran majoria, probablement no patiran d'aquests efectes.

Pensar en mesures per acompanyar els nens en els possibles efectes, i en una futura tornada a la normalitat. D'aquesta manera, serà important en els propers temps tenir presents mesures preventives com:

• Mantenir certes rutines horàries, perquè després el retorn sigui més fàcil.
• Mantenir els vincles (encara que sigui de forma telemàtica) amb les persones importants de l'entorn: avis, oncles, mestres, companys de classe.
• Anticipar al menor el que va a succeir, i respondre als seus dubtes (ja que quan aquestes es queden dins, generalment creen major angoixa).
• Mantenir una actitud mentalitzadora amb els infants, i poden ser curiosos per com se senten / pensen a hores d'ara, posant paraules a aquestes emocions, i tenint una actitud empàtica i d'acompanyament.

Referència:

Sprang, G. y Silman, M. (2013). Posttraumatic stress disorder in parents and youth after health-related disasters. Disaster Medicine and Public Health Preparedness, 7(1), 105-110.https://doi.org/10.1017/dmp.2013.22